Sol·licitem el seu permís per obtenir dades estadístiques de la seva navegació en aquesta web, en compliment del Reial decret llei 13/2012. Si continua navegant considerem que accepta l'ús de galetes. Accepto Més informació

Battle to Chagas

Multimèdia

SABER O NO SABER
Documental sobre la enfermedad de chagas en Barcelona

Autoria: Gómez i Prat, Jordi; Claveria Guiu, Isabel & Fernandez Medoza, Aidee.

Institucions coordinadores: Associació dels amics de las persones amb la malaltia de Chagas (ASAPECHA) & Unitat de Salut Internacional Drassanes-Vall d’Hebron (PROSICS).

Amb el suport de: Organització Mundial de la Salut / World Health Organization / Organisation mondiale de la Santé – HIV/AIDS, Tuberculosis, Malaria and Neglected Diseases – Control of Neglected Tropical Diseases – Innovative & Intensified Disease Management – Chagas Disease

Guió: Jordi Salvadó, Xavier Sureda & Aidee Fernandez, Jordi Gómez i Prat, Isabel Claveria Guiu & Hakima Ouaarab (Equip de Salut Comunitària de la UMTSID)

Idiomes: Castellà

Data d’elaboració: 2009-10

Premis: Ganador del apartado “Enfermedades infecciosas, parasitarias, vacunas. Stop a la malaria y patologías del subdesarrollo” del “XIX Certament Internacional de Cine Médico, Salut y Telemedicina 2014”; celebrado en Badajoz (Spain)

Tornar

LA MALALTIA DE CHAGAS
informació general

La malaltia de Chagas, també anomenada tripanosomiasis americana, és una malaltia parasitària causada pel paràsit Trypanosoma cruzi. Va ser descoberta a principuis del segle XX pel Dr. Carlos Chagas, metge i investigador brasiler. Segons estimacions de la OMS, a principis del segle XXI hi ha fins a 10 milions de persones infectades, principalment en els 21 països d'Amèrica Llatina, des dels Estats Units d'Amèrica fins a Argentina i Xile, la zona és considerada endèmica. Així mateix, es calcula que cada any es diagnostiquen 200.000 nous casos i que moren 22.000 persones per aquesta malaltia i que fins a 100 milions de persones corren el risc d'infectar-se. La malaltia de Chagas es transmet principalment per un vector, un insecte hematòfag conegut amb diversos noms com “vinchuca”, “barbeiro”, “chipo”, “kissing-bug”, “chinche besucona”, entre altres, encara que també pot transmetre's per altres vies, com transfusions de sangs i transplantaments d'òrgans de donants infectats o per via congènita. Si bé més de la meitat de les persones infectades no presenten simptomes, s'estima que una tercera part patirà afeccions cardíaques i que un 10% presentarà manifestacions clíniques digestives (habitualment, dilatació de l'esòfag i/o del colon), neurològiques o mixtes, 20 o 30 anys després d'haver contret la infecció. Degut a la seva morbilitat i mortaldat, la malaltia de Chagas es considerada un dels problemes de salut pública més importants a l'Amèrica Llatina (1).

El nombre de persones infectades que viuen a les Amèriques ha disminuït considerablement, sobretot, degut als avanços aconseguits en el control de la transmissió vectorial i transfusional. Ara bé, la prevalència i incidència de la infecció segueixen sent elevades en aquells territoris o països en els quals els programes de control van ser més tardans. Per altra banda, la mobilitat de la població, un fenomen cada cop més generalitzat a nivell mundial, que abasta la migració, la urbanització, els viatges de negocis, el turisme o fins i tot l'adopció, va modificar les característiques epidemiològiques tradicionals del Chagas.

Actualment, és una malaltia predominantment urbana (dos terços de les persones infectades viuen a ciutats), i les altres vies de transmissió no vectorials han adquirits proporcions majors. A més, la infecció per T. cruzi i la malaltia de Chagas s'han propagat a altres països, regions i continents i, actualment, s'observa una nova distribució a nivell mundial (2).

Bibliografia

1. Coura JR, Borges-Pereira J. Chagas disease: 100 years after its discovery. A systemic review. Acta Trop 2010; 115(1-2): 5-13

2. Coura JR, Vinas PA. Chagas disease: a new worldwide challenge. Nature 2010; 465 (n7301_supp): S6-S7.

3. World Health Organization 2010. Working to overcome the global impact of neglected tropical diseases: first WHO report on neglected tropical diseases: first WHO report on neglected tropical Geneva. WHO/HTM/NTD/2010.1.

4. World Health Organization 2013. Sustaining the drive to overcome the global impact of neglected tropical diseases. Second WHO report on neglected tropical diseases. WHO/HTM/NTD/2013.1.

5. Basile L, Jansà JM, Carlier Y, Salamanca DD, Angheben A, Bartoloni A, Seixas J, Van Gool T, Cañavate C, Flores-Chávez M, Jackson Y, Chiodini PL, Albajar-Viñas P, Working Group on Chagas Disease. Chagas disease in European countries: the challenge of a surveillance system. Euro Surveill. 2011; 16(37)

6. Roberto Briceño-León; Jorge Méndez Galván. The social determinants of Chagas disease and the transformations of Latin America. Mem. Inst. Oswaldo Cruz, 2007,102 (suppl.1) Rio de Janeiro.

7. Jackson Y, Angheben A, Carrilero-Fernandez B, Jansa JMLV, Jannin J, Albajar-Vinas P. Prise en charge de la maladie de Chagas en Europe. Expériences et défis en Espagne, Suisse et Italie. Bulletin de la Société de Pathologie Exotique 2009; 102(5): 326-329.

8. Uchoa, Elizabeth, Firmo, Josélia O. A., Dias, Elizabeth C. et al. Signos, significados e ações associados à doença de Chagas. Cad. Saúde Pública, 2002,18 (1): 71-79.

9. Andrea Avaria Saavedra & Jordi Gomez i Prat. “Si tengo chagas es mejor que me muera”. El desafío de incorporar una aproximación sociocultural a la atención de personas afectadas por Enfermedad de Chagas. Enfermedades Emergentes, 2008, 10 (S1): 40-45.

10. Wilson de Oliveira Jr. Relação médico-paciente em cardiologia: um olhar psicosomático. Psicosomàtica sul Mineira, 2005, 1: 41-46.

11. Wilson de Oliveira Jr. Atenção integral ao Paciente Chagasico: uma proposta para o cuidar. Arquivos brasileiros de cardiologia, 2005, 84 (1): 1-2.

12. Velarde-Rodríguez M, Avaria-Saavedra A, Gómez-i-Prat J, Jackson Y, Oliveira Junior WA, Camps-Carmona B, Albajar-Viñas P. Need of comprehensive health care for T.cruzi infected immigrants in Europe. Revista da Sociedade Brasilera de Medicina Tropical 2010; 42 (Supl.II): 92-95.

13. Sanmartino M, Mengascini A, Menegaz A, Mordeglia C, Ceccarelli S. Miradas Caleidoscópicas sobre el Chagas Una experiencia educativa en el Museo de La Plata. Revista Eureka sobre Enseñanza y Divulgación de las Ciencias. 2012;9(2):265-273.

Determinants socials

Segons la OMS, la malaltia de Chagas és una de les 17 malalties tropicals desateses i, igual que per a les altres, un dels seus principals reptes és el gran nombre de casos no diagnosticats. Actualment es calcula que, a nivell mundial, menys del 10% de les persones són diagnosticades, en part degut a l'evolució clínica de la malaltia, freqüentment asimptomàtica. En altres paraules, un gran nombre de persones que tenen Chagas no saben que estan infectades i no poden beneficiar-se de l'atenció de salut necessària, incloent el tractament antiparasitari o no antiparasitari i el seu seguiment (3, 4, 5).

La malaltia de Chagas presenta característiques i determinants psicològics, socials i culturals per a les persones afectades, les seves famílies i la societat. De fet, el diagnòstic de la malaltia té repercusions importants, des del punt de vista psicològic i social. Segons estudis recents, moltes vegades les persones afectades no volen saber si estan infectades o no per por a la malaltia i a les conseqüències imaginàries, sovint basant-se en creences populars i/o en les seves experiències anteriors amb familiars, amics o coneguts que no han respost al tractament i que han mort en un entorn social desfavorable (8, 9). Per aquests motius, el diagnòstic i l'atenció de les persones afectades requereixen un enfoc actiu i integral. És molt important evitar que la malaltia condueixi a l'exclusió i l'estigmatització, així com intentar activament de desmitificar la visió fatalista i de promoure l'accés a l'atenció i la integració social (6, 7).

En els darrers anys, alguns grups han buscat plantejaments innovadors, tant a nivell individual com col·lectiu, per millorar l'atenció de salut vinculada a aquest tema. S'ha publicat informació sobre experiències positives amb enfocs integrals, que incorporen els components biomèdic, psicològic, social i antropològic i, fins i tot, promouen l'eliminació d'estigmes i les barreres (10, 11, 12). En el mateix sentit, els enfocs basats en la informació, l'educació i la comunicació inclouen informació pertinent per explicar i aclarir els dubtes sobre aquesta malaltia i aportar un punt de vista constructiu i diferent a la família i la societat (13).

Per últim, les mobilitzacions socials, incloses les liderades per diferents grups de persones afectades per la malaltia de Chagas, els sistemes de salut i les institucions d'investigació mundials, han estat decisives per aconseguir una major conscienciació i promoure l'accés al diagnòstic, l'atenció i la investigació aplicada. Una de les iniciatives més importants ha sigut la recent creació de la Federación Internacional de Personas Afectadas por la Enfermedad de Chagas (FINDECHAGAS), que agrupa a més de 15 associacions de les Amèriques, Europa i el Pacífic Occidental.

Findechagas

ASAPECHA
Asociación de amigos de las personas con la enfermedad de Chagas
Barcelona
Catalunya
asschagas@hotmail.com Web ASAPECHA

ASOCHAGAS
Fundación Internacional Enfermos de Chagas Casanare Casanare
Colombia

ASAPECHAVAE
Asociación de afectados por la enfermedad de Chagas Valencia
España
contacta@asapechavae.org Web ASAPECHAVAE

ASAPECHAVAE
Asociación de afectados por la enfermedad de Chagas Murcia
España
asapechamurcia@hotmail.com

LASOCHA
Latin American Society of Chagas
Virginia
EUA
Facebook LASOCHA

AILMAC
Associazione italiana per la lotta alla malattia del Chagas
Bérgamo
Italia
ailmac@hotmail.it

AMEPACH
México unido contra el Mal de Chagas
Xalapa Veracruz
Méjico
amepach@hotmail.com Web AMEPACH

ASWISSCHAGAS
Asociación de Chagas Suiza
Ginebra
Suiza
aswisschagas@hotmail.com

FUNDACIONUNICHAGAS
Fundación Unidos contra el Chagas
Caracas
Venezuela
fundacionunichagas@gmail.com

FUNDACHAGAS
Fundación Amigos con Chagas
Caracas
Venezuela

CHaDA
Todos Frente a La Enfermedad De Chagas / Chagas Disease Alliance
Buenos Aires
Argentina
chada@arnet.com.ar Facebook CHADA

Asociación de Chagas Buenos aires sur- Argentina.
Bahia Blanca
Argentina
asobasurfrentealchagas@gmail.com

Entre Rios Unido Frente al Chagas
Buenos Aires
Argentina
ipriobo@gmail.com

A.C.D.A
Australian Chagas's Disease Association Inc
New South Wales
Australia
Web A.C.D.A

ASAPECHAVAE
Asociación de afectados por la enfermedad de Chagas Santa Cruz
Bolivia
sedessantacruz@hotmail.com

CUPECHA
Asociación Corazones Unidos contra el Chagas
Cochabamba
Bolivia
beronica_betzabeth@hotmail.com

AIQUILE CHAGAS
Asociación de Lucha contra el Chagas Aiquile
Aiquile
Bolivia

ACCAMP
Associação dos portadores de doença Chagas de Campinas e Região-ACCAMP-Brasil
Campinas
Brasil
amdeac@uol.com.br

ACHAGRASP
Associação dos Chagásicos da Grande São Paulo-Brasil
São Paulo
Brasil
cida.bfsantos@uol.com.br

APDCIM
Associação dos Portadores de doença de Chagas, Insuficiência Cardíaca e Miocardiopatia de Pernambuco
Brasil
Recife
Brasil